Article de Lluc Salellas i Vilar, alcalde de Girona, i Amy Sabaly, regidora d’Igualtat, Justícia Social i Cooperació, publicat a El Punt
Fa unes setmanes l’exalcalde Quim Nadal reflexionava públicament sobre el sensellarisme i la ciutat de Girona. Pocs dies després, la nostra petició a la Generalitat per accelerar la construcció d’un nou centre d’acollida i atenció a les persones sense llar, no per força a la ciutat de Girona, va generar també un debat públic. El sensellarisme és un fenomen creixent. A Girona, avui, tenim desenes de persones vivint sense una llar.
Com a ciutat disposem del centre d’atenció La Sopa i despleguem el pla de fred. A més, des de l’entrada de l’actual govern cada any no només hem posat més recursos en aquest àmbit (ampliació del pla de fred, creació del pla de calor i millora del local social Trobades amb Sostre), sinó que hem començat a desencallar les obres pendents del mateix edifici de La Sopa i hem ampliat l’equip tècnic d’intervenció al carrer. Hem demostrat ser un govern compromès amb les persones que malauradament viuen al carrer.
Tanmateix, la virulència del sistema econòmic, les dècades de polítiques insuficients en habitatge arreu, la creixent desigualtat social i la precarietat laboral i els moviments migratoris causats per les guerres i els efectes del canvi climàtic van molt per sobre de la capacitat d’actuació d’un Ajuntament com el de Girona. Hem de tenir clar que avui el fenomen del sensellarisme no és un tema local, de ciutat, que també, sinó de tota la demarcació, de Catalunya i de l’Estat. Si no, preguntem-nos per què tenim persones malvivint durant setmanes a la zona de l’estació en espera de poder accedir al dret d’asil per part de la subdelegació del govern espanyol.
A tardor del 2025 Girona destina el 80% dels recursos de les polítiques per a persones sense llar que es fan a la ciutat malgrat que oferim serveis a persones que han nascut i viscut a qualsevol punt de la demarcació, del país, de l’Estat i del món. Un desequilibri objectiu i evident que, si no canvien les coses com haurien de canviar, es farà cada vegada més gros i més difícil de gestionar per a ajuntaments com el nostre.
En aquest sentit, en les trobades que he tingut amb el president Aragonès i amb el president Illa, els he posat aquest tema com una de les prioritats en l’àmbit de ciutat. I també és en aquest sentit que com a Ajuntament de Girona hem pres el lideratge i hem enllestit un projecte per a la creació d’un centre de baixa exigència a la demarcació que pugui donar sortida digna a tantíssima gent que viu de manera extrema i precària i que ve d’arreu del país i de més enllà.
Aquest nou centre ha de complementar polítiques d’habitatge social, d’acompanyament laboral i de tants altres tipus. Arribats aquí, el més important, primer de tot, és saber com es pagarà, com es gestionarà i, tot seguit, trobar-ne la ubicació. Una ubicació que ha de ser útil per a les persones afectades i a la vegada que no ho concentri tot en un mateix punt. L’equilibri sempre és complex, però, a la vegada, i més en moments de deshumanització, ens cal fer un pas endavant i fer una proposta integral entre totes les administracions en què la Generalitat ha de jugar un paper clau. Així ho demanarem en la propera reunió. Mentrestant, nosaltres no escatimarem recursos perquè la gent pugui tenir una vida digna.