Article de Lluc Salellas i Vilar, alcalde de Girona, publicat al Diari ARA
Lluny de la ciutat grisa i avorrida, Girona ha anat guanyant vida i dinamisme amb el pas dels anys, entenent-se ella mateixa com un espai de vida compartida, d’aprenentatges i de generació de riquesa en el sentit més ampli del terme. Hem passat de 60.000 a 110.000 habitants en poc més de 40 anys, i això comporta reptes i oportunitats. Des del govern de la ciutat hem encarat aquest futur treballant amb tres objectius molt clars: 1) que tota la política s’enfoqui a millorar la vida de la gent; 2) que Girona preservi la seva identitat, i 3) que la ciutat futura estigui cada cop més connectada amb el seu entorn natural i la seva àrea urbana.
Perquè ens estimem Girona, l’hem de posar al dia mantenint la identitat que l’ha fet ser única: el patrimoni, la llengua, sentir-se una capital del nostre país. La ciutat mitjana on es pot anar a tot arreu a peu i en bicicleta, la cohesió i el projecte compartit. Fer-ho avui és, sens dubte, més difícil, en el context imperant de globalització i individualisme. Però no és pas impossible. L’educació i la cultura, amb la promoció d’un teixit associatiu fort, ens han de permetre bastir aquesta Girona plena de vida.
Ara bé, el projecte de futur de Girona s’ha de construir, indiscutiblement, a través de la millora de la qualitat de vida: amb més i millors serveis i equipaments, que confereixin més benestar i també més seguretat a la gent. En aquest camí l’accés a l’habitatge assequible és un element clau, i per això hem desplegat l’estratègia Missió Habitatge. Hem regulat els pisos turístics, s’estan construint 100 habitatges assequibles i en projectem fins a 800. Igualment, pressionem cada dia l’Estat i la Generalitat perquè mobilitzin els seus pisos buits.
Els pròxims anys la gent de Girona també veurà millores amb impacte directe en la seva vida a través de nous equipaments. En tenim previstos una vintena que seran realitat pròximament i que tindran usos veïnals, socials, culturals, sociosanitaris o esportius. De la coberta de la pista de Fontajau a l’obertura de la Casa de la Tecnologia. De la inauguració de la comissaria de Can Burrassó a les noves grades retràctils a La Mercè. I si parlem de serveis, sens dubte hem d’esmentar el repte dels residus, en què com a govern treballem de valent per millorar la situació.
Paral·lelament, Girona ha de deixar de mirar dins de muralles, com va fer a principis de segle XX, i això avui vol dir treballar en clau d’àrea urbana, com estem fent amb el projecte per estendre la Girocleta a Salt, promovent majors freqüències de les línies d’autobús o estenent la connectivitat en bicicleta als municipis veïns. Després de completar i millorar els carrils bici de Vilablareix, Sant Gregori, Sarrià de Ter i Campdorà (que la Generalitat té pendent enllaçar fins a Celrà), ara projectem dues connexions més amb Salt.
Aquesta mirada llarga i profunda també ha de servir per revitalitzar els barris. Aquí, tres propostes integrals i de gran impacte. Les noves centralitats de Girona s’han de construir a partir de Can Gibert, amb l’arribada del Campus de Salut; Pont Major, a partir del Pla de Barris, i Girona Est, a partir del Pla Integral. I, sens dubte, el carrer Barcelona, la gran reforma pendent a la ciutat, que ha de transformar-se com a paradigma de la ciutat amable que imaginem i que ha de deixar de ser carretera per esdevenir avinguda. Girona, ara sí, ha de ser la ciutat dels barris que exerceix amb generositat la capitalitat de l’àrea urbana.
Aquesta és la Girona plena de vida que ens imaginem i que projectem.